L’església de Santa Maria és un dels grans testimonis del passat medieval de Cervera. Construïda entre finals del segle XIII i el segle XV sobre un temple anterior, reuneix arquitectura gòtica, vitralls, sepulcres esculpits i obres d’èpoques posteriors. Està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
Prepara la visita
La visita guiada dels dissabtes a Santa Maria comença a les 12.30 h. Consulta el bloc d’informació pràctica i confirma la disponibilitat en reservar. La pujada al campanar és una activitat diferenciada: comprova’n els passis a la fitxa de Fars de Ponent.
Els orígens i la construcció del temple
La primera església del coll de les Savines es remunta al segle XI. La seva situació elevada s’inscriu en l’origen de la vila, nascuda al costat del castell i de les defenses que controlaven les vies de comunicació de la Segarra. Des de la plaça del Fossar es reconeix l’entorn del castell, al turó de Montseré.
Després de la conquesta de Lleida el 1149, el creixement agrícola i l’arribada de nous pobladors van afavorir la prosperitat de Cervera. El temple gòtic reflecteix l’esplendor dels segles XIII, XIV i XV. Durant el segle XIV ja s’havien construït la capçalera i bona part de les naus, s’iniciava el campanar i es realitzaven els tres grans sepulcres historiats.
Què observar a l’exterior
La Paeria i el campanar oculten parcialment el volum de l’església. El carrer de la Sebolleria permet entreveure l’absis, molt erosionat, mentre que des de la plaça del Fossar es veu el portal romànic de Sant Martí. Aquests espais exteriors havien tingut usos funeraris.
L’entrada neoclàssica se situa entre dos grans contraforts. La seva construcció es va iniciar al segle XVIII i les obres de la porta principal es donaren per acabades el 1821, juntament amb la reconstrucció de l’últim tram de volta i l’enllosat del sòl.
Vitralls i claus de volta
A l’interior destaquen les proporcions de les naus i la llum dels vitralls. Colí de Maraia els va dissenyar el 1413 en tres zones que narraven la vida de Jesús, des de l’Anunciació fins a l’aparició a sant Tomàs. Se’n conserva una part; la rosassa de la porta nord correspon a la mateixa època.
Les claus de volta també expliquen episodis com l’Anunciació, la presentació al Temple, el baptisme i l’entrada a Jerusalem. Damunt de l’altar major hi ha un cérvol, símbol de Cervera. La clau immediatament posterior presenta una figura vegetal que el dossier interpreta com una possible ofrena a la Verge.
La Mare de Déu del Coll de les Savines
La patrona de la ciutat presideix l’altar major. És una talla romànica de fusta del segle XIII, coneguda també com la Verge Bruna, asseguda en un tron amb el Nen al genoll esquerre. La cronologia del dossier situa la construcció del conjunt de l’altar major el 1922 i data el baldaquí el 1926.
Al costat de la porta romànica de la sagristia es conserva una altra Verge, de pedra i del segle XIII, amb restes de policromia, que havia presidit el temple.
La capella del Santíssim Misteri
A la dreta del creuer hi ha la capella del Santíssim Misteri, construïda el 1633. El seu conjunt escultòric barroc és obra de Jaume Padró, al segle XVIII. El reliquiari custodia una estella venerada com a fragment de la creu de Jesús.
El segle XVIII també va deixar el santoral del rerecor de l’altar major i la reedificació de l’església del Santíssim. Sota l’altar major hi ha una cripta construïda al segle XVI.
Els sepulcres de la girola
El recorregut pel corredor que envolta l’altar major permet descobrir tres sepulcres historiats:
- Berenguer de Castelltort, a la capella de Sant Jaume. El relleu central mostra dos àngels presentant l’ànima del difunt a la Verge.
- Ramon Serra el Major, a l’antiga capella del Nen Jesús. S’atribueix a Jordi de Déu, escultor documentat a Cervera entre 1379 i 1382.
- Ramon Serra el Vell, a la capella de Nostra Senyora de Montserrat. L’urna presenta escuts parlants i el difunt davant la Verge; a la coberta hi ha la figura jacent i, al fons, personatges en actitud de pregària.
El retaule de Sant Andreu i la pica baptismal
El retaule de Sant Andreu és l’únic que, segons el dossier, es va salvar de la destrucció de la Guerra Civil. Les petites columnes barroques distribueixen escenes de la vida del sant. Entre 1936 i 1938 es va perdre bona part de l’obra escultòrica i pictòrica de la parròquia.
La pica baptismal, de 1568 i atribuïda al mestre Jacques, està decorada amb relleus florals clàssics i sostinguda per tres atlants. Quatre rostres representen el Ganges, el Nil, el Danubi i el Riu de la Plata. A la part superior hi apareixen els quatre evangelistes i, al darrere, santa Tecla. El conjunt relaciona simbòlicament l’aigua i la paraula divina amb la purificació del baptisme.
El campanar i les restauracions
La torre octogonal, encaixada entre Santa Maria i la Paeria, es va construir durant els segles XIV i XV, amb grans finestrals gòtics i un model comparable als campanars de Lleida i Balaguer. Les sis campanes es fan sonar manualment. El Seny Major, alineat amb el rellotge, és identificat al dossier com el més antic i té la nota mi.
La pujada per l’escala de cargol permet descobrir el funcionament del campanar i les vistes del carrer Major i la Segarra. Entre 2000 i 2009 es van fer obres de restauració al temple i a la torre; el 2011 es van restaurar les campanes Trinitat i Onzena.
