El campanar de Santa Maria s’alça entre l’església i la Paeria i és una de les siluetes més recognoscibles de Cervera. Aquesta torre gòtica, d’uns cinquanta metres d’alçada, combina arquitectura medieval, vistes de la ciutat i una tradició de tocs manuals mantinguda pels Campaners de Cervera.
Prepara la pujada
La visita requereix pujar per escales. Consulta els horaris de Fars de Ponent al bloc d’informació pràctica i comprova el passi a l’agenda. Si tens dificultats de mobilitat, demana informació sobre les condicions d’accés abans d’anar-hi.
Una torre gòtica dels segles XIV i XV
El campanar es va plantejar juntament amb l’església a finals del segle XIII, però es va construir al llarg dels segles XIV i XV. Per damunt de la teulada del temple pren forma octogonal, amb els vuit costats i les arestes ressaltades, seguint un model comparable al de Lleida.
El 1358, la manca d’un campanar acabat era motiu de queixa a la vila i es va disposar que les obres avancessin fins a permetre-hi la col·locació de les campanes. Les primeres condicions d’ús eren precàries: els finestrals no tenien ampits, pujar-hi era perillós i les campanes quedaven exposades a la pluja. El mestre d’obres Pere de Vall-llebrera es va fer càrrec dels treballs el 1423. La volta i els vuit grans finestrals d’arc apuntat, amb la seva decoració, es van enllestir el 1442.
La pujada: contrapesos i rellotges
Per arribar al pis de les campanes cal pujar uns 130 esglaons. El recorregut passa per dues sales que ajuden a entendre el funcionament de la torre: la dels contrapesos i la del rellotge.
A la primera es conserven contrapesos del mecanisme del rellotge; els antics, de pedra, són molt més voluminosos. A la segona es troba el mecanisme que mou el rellotge de la plaça Major. El primer es va instal·lar al segle XV. El dossier dels Campaners, editat el maig de 2014, descriu dos rellotges conservats, un del segle XVIII i un altre de 1968, i identifica aquest darrer com el que feia girar les busques i tocava les hores i els quarts. La clau de volta de la sala representa santa Bàrbara, patrona dels campaners.
Les sis campanes i els seus sons
Al pis principal es conserven sis campanes dels tocs tradicionals, cadascuna amb nom i afinació propis. El Seny Major i la Carranca, fosos el 1424, són les més antigues del conjunt i van celebrar sis-cents anys el 2024. Els Campaners de Cervera mantenen viu el seu toc manual.
Seny Major
Any de fosa: 1424
Fonedor: Mateu del Olm
Nota musical: Mi
Pes: 4.240 kg
Diàmetre: 150 cm
Alçada: 160 cm
Perímetre: 471 cm
És la campana major. Intervé en tocs solemnes com el Bilandó i el toc general. Per asseure-la —deixar-la invertida, boca amunt— hi poden participar fins a sis campaners; per voltejar-la, quatre.
Tibau
Any de fosa: 1880
Fonedor: Buenaventura Pallés i Armengol (Barcelona)
Nota musical: Do
Pes: 1.731 kg
Diàmetre: 143 cm
Alçada: 146 cm
Perímetre: 449 cm
En els tocs de mort, tres batallades inicials indiquen que la persona difunta era de la part alta de la ciutat, el Cap Corral.
Nova
Any de fosa: 1879
Fonedor: Buenaventura Pallés i Armengol
Nota musical: Re
Pes: 1.298 kg
Diàmetre: 133 cm
Alçada: 137 cm
Perímetre: 418 cm
Es fa anar a seure durant la Novena del Santíssim Misteri i en el toc general de festa.
Carranca
Any de fosa: 1424
Fonedor: Mateu del Olm
Nota musical: Sol♯
Pes: 835 kg
Diàmetre: 107 cm
Alçada: 114 cm
Perímetre: 336 cm
Comparteix l’any de fosa amb el Seny Major. En els tocs de difunts, tres batallades indiquen que la persona difunta és una dona.
Trinitat
Any de fosa: 1879
Fonedor: Buenaventura Pallés i Armengol
Nota musical: Sol
Pes: 555 kg
Diàmetre: 99 cm
Alçada: 98 cm
Perímetre: 311 cm
Forma part del conjunt de sis campanes que intervenen en els tocs tradicionals del campanar.
Onzena
Any de fosa: 1826
Fonedor: Ramon Pomerol (Igualada)
Nota musical: Fa (brillant)
Diàmetre: 66 cm
Alçada: 72 cm
Perímetre: 207 cm
El nom recorda el seu ús tradicional: repicava sola per anunciar la missa de les onze.
Les campanes del rellotge
A banda de les sis campanes dels tocs manuals, hi ha les del rellotge. La de les hores és a l’ereta superior i està afinada en fa sostingut. La dels quarts, coneguda com la Clara, té un mi agut i la inscripció Sancta Clara ora pro nobis. Les hores i els quarts es toquen de manera mecanitzada.
El campanar també conserva un pedaler tradicional: quatre pedals connectats a cinc campanes permeten executar repics com el Bilandó.
Una tradició de tocs manuals
Les campanes es fan sonar manualment. Un document de 1807 ja detallava els diferents tocs, les dates en què s’havien de fer i les campanes que hi intervenien. Els tocs de Festa, de Morts i de Funeral formen part del repertori descrit pels Campaners, que també han recuperat en ocasions assenyalades els de Foc, de Sometent, del Mes de Maria i del Temps.
El toc de Festa comença amb repicons, que antigament servien per cridar els campaners. Després arriba el Bilandó, executat amb un pedaler, i el brandament de totes les campanes. El toc del Temps es vincula a la festa de Santa Bàrbara i destaca per la seva musicalitat. En el toc de Morts, la tradició permet distingir si la persona difunta era home o dona i si vivia a la part antiga o nova de la ciutat.
Les matraques de Setmana Santa
Les matraques substitueixen el so de les campanes durant la Setmana Santa. Són un conjunt de caixes de fusta, de forma hexagonal a Cervera. Les actuals són una rèplica construïda el 2008 per Galdric Santana i Roma, que va substituir les antigues la Setmana Santa de 2009.
El terrat i una curiositat històrica
Per damunt del pis de campanes hi ha el terrat o «ereta», des d’on es contempla la plaça Major, el traçat del carrer Major, la ciutat i el paisatge de la Segarra. En aquest nivell també hi ha les campanes de les Hores, protegida per una cúpula amb rajola blanca i blava, i dels Quarts.
Una de les anècdotes recollides al dossier se situa el 4 de febrer de 1632: l’antic Seny del Lladre, avui anomenat Trinitat, va giravoltar tot sol durant més de tres quarts d’hora per la força del vent.
Informació i il·lustracions: Campaners de Cervera · CC BY-SA 4.0. Text adaptat per a aquesta fitxa. El web dels Campaners no indica el pes de l’Onzena.
