Les muralles de Cervera expliquen com la vila medieval es va protegir i va créixer al voltant del turó de Montseré. El recinte conservat correspon sobretot als segles XIV i XV, quan les defenses es van transformar per afrontar els nous canons i els exèrcits professionals. El circuit complet arribava a gairebé tres quilòmetres i encerclava unes vint hectàrees.
Com descobrir-les
El plànol d’aquesta fitxa permet situar les restes conservades i els trams desapareguts. El carrer de la Barbacana és un dels punts des d’on observar el recinte. També formen part d’alguns itineraris guiats de la ciutat.
Del castell a la vila emmurallada
Les primeres notícies del castell de Cervera daten de 1026. Al seu redós probablement es va formar una vila closa, protegida pel castell i per les façanes posteriors de les cases. El creixement cap al nord, seguint l’actual carrer Major, va fer necessari ampliar aquest primer recinte. Al segle XII ja hi ha referències a murs, torres i portals.
Durant el segle XIII la població va continuar estenent-se. El 1285, davant l’amenaça d’una invasió francesa, Pere el Gran va ordenar als regidors que fortifiquessin la vila i els ravals. Les muralles posteriors van aprofitar part d’aquestes defenses, tot i que l’arqueologia encara ha de precisar el traçat dels recintes més antics.
La gran reforma de Pere el Cerimoniós
La guerra entre la Corona d’Aragó i Castella, iniciada el 1356, va posar en evidència les limitacions de les defenses existents, probablement fetes en part de tàpia. El canvi decisiu va arribar el 1368: Pere el Cerimoniós, que era a Cervera per afrontar l’entrada de companyies mercenàries pel Pallars, va ordenar aixecar murs i fossats més potents i en va fixar les característiques.
Les obres van començar pel sector situat al sud de l’actual plaça de Santa Anna. El desnivell del terreny en facilitava la defensa i per això es considerava la fortalesa principal. Aquest recinte, construït durant la segona meitat del segle XIV, tenia uns 1.950 metres de perímetre i comprenia aproximadament 134.000 m².
Al nord, el raval de Capcorral o de Sant Antoni ocupava un terreny més pla i difícil de protegir. El seu circuit, d’uns 950 metres i més de 60.000 m², es va completar durant el segle XV i va mantenir un caràcter defensiu secundari.
Com es construïen i es defensaven
Els murs feien entre 1,20 i 2 metres de gruix i aproximadament entre 10 i 12 metres d’alçada; en alguns punts, els fonaments arribaven als cinc metres de profunditat. S’aixecaven amb dues cares de pedra i morter de calç i un farciment interior de terra i runa, una tècnica coneguda com a pedra i reble. La pedra calcària formava el cos dels murs, mentre que l’arenisca s’utilitzava a cantonades i obertures.
Una vintena de torres reforçaven els trams de muralla. El sistema es completava amb un fossat de vuit metres d’amplada, barbacanes o murs avançats als punts més vulnerables, talussos, merlets, mantellets, cadafals i matacans. Els passos de ronda permetien circular per la defensa i instal·lar-hi bombardes.
Els deu portals
Es documenten deu accessos utilitzats en diferents moments de la història: els portals de les Oluges o de les Verges; d’Agramunt o del Miracle; de Santa Maria; de l’Hospital; d’en Rius; de la Vall o de Sant Domènec; de Sant Cristòfol; el Portal Nou, de Barcelona o de l’Abeurador; el dels Pous, i el de Montseré. Permeten entendre la relació entre el castell, la plaça Major, el carrer Major i els camins d’entrada a la població.
Setges, transformacions i recuperació
- 1463–1465: els exèrcits de Joan II assetgen Cervera i les muralles són bombardejades per primera vegada.
- 1706: durant la Guerra de Successió, les tropes de l’arxiduc Carles obliguen els veïns a rebaixar els murs com a represàlia pel suport a Felip V.
- 1837: els atacs carlins afecten especialment les defenses del raval de Sant Antoni.
- 1857: s’enderroca el portal de Santa Maria, que unia el nucli antic amb Capcorral, per facilitar el trànsit.
- 1977: comencen les primeres restauracions al carrer de la Barbacana.
- 2000–2008: es desenvolupa el projecte integral de restauració del circuit, obra de l’arquitecte Enric Solsona.
La pèrdua d’importància militar de Cervera va evitar grans reformes modernes del traçat medieval. Alhora, l’expansió urbana cap a la plana del nord va afavorir la conservació de bona part del sector meridional. El recinte del nord gairebé ha desaparegut; al sud es conserva gran part del circuit, amb pèrdues sobretot als portals i en trams afectats per l’abandonament.
