Sant Francesc és un conjunt monàstic format per l’església i les restes del convent, situat fora de l’antic recinte emmurallat de Cervera. La seva arquitectura, la vinculació amb els franciscans i la devoció a sant Antoni de Pàdua expliquen una història de prop de vuit segles.
Prepara la visita
Sant Francesc acull activitats en dates concretes. Consulta l’agenda per saber si hi ha una visita programada; la descripció del monument no implica que tingui un horari regular d’obertura.
Un convent al costat del camí ral
El conjunt es va establir a llevant de la vila, prop del portal de Sant Cristòfol i al peu del camí ral. La plana propera al riu d’Ondara facilitava el subministrament d’aigua i el conreu de les terres del convent. La seva situació extramurs explica tant la relació amb els viatgers com la vulnerabilitat durant els conflictes bèl·lics.
El nom original era convent de Santa Maria de Jesús. El dossier identifica vestigis d’aquesta advocació en la fornícula damunt de la porta principal, que havia acollit una Mare de Déu, i en l’anagrama de Jesús situat damunt d’un balcó del conjunt.
Els orígens franciscans
Els Frares Menors formaven part de l’orde mendicant nascut el 1209 al voltant de Francesc d’Assís, amb una regla aprovada per Innocenci III i una missió de predicació penitencial. El dossier també recorda la unificació de diverses branques franciscanes impulsada per Lleó XIII el 1897.
La presència de framenors a Cervera està documentada el 1235, quan regentaven dues cases de caritat per acollir pobres durant la nit. El 1245, Jaume I els va donar un terreny anomenat les Planes per construir-hi un convent.
L’obra va avançar gràcies a donacions de terres, almoines i deixes testamentàries. El dossier cita el mestre d’obres Joan Benplet i una aportació de Joan Gelabert, senyor de Tudela i castlà d’Àger, de 96 lliures catalanes, dos sous i quatre diners. El 1246, l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Albalat va autoritzar la recollida d’almoines arreu del Principat per finançar la construcció. Les ampliacions entre 1305 i 1332 van consolidar un conjunt de formes senzilles i austeres.
Destrucció, reconstrucció i nous usos
- 1365: Pere el Cerimoniós aporta 800 sous barcelonesos per restaurar el convent.
- 1389: el conjunt fa d’hospital per voluntat de Berenguer de Castelltort. El seu escut es conserva en un pilar del costat de l’evangeli, semblant al que es troba a Santa Maria.
- 1465: durant la Guerra Civil catalana s’ordena enderrocar l’església i el convent per evitar que serveixin de refugi a l’enemic. El presbiteri resisteix la destrucció. Els frares es traslladen a l’antic hospital, a l’emplaçament de l’actual Casal Parroquial.
- 1516–1517: s’inicia la reedificació amb Bartomeu Perpinyà i s’hi estableixen els franciscans observants.
- 1665: el convent acull el capítol provincial que elegeix fra Rafael Gibert.
- 1717: amb la Universitat de Cervera, la càtedra d’escotisme s’assigna als frares del convent.
- 1821 i 1835: se suprimeix la comunitat i posteriorment es tanca el convent.
- 1849: el convent, l’església i l’hort surten a subhasta.
- 1882: els terciaris organitzen una peregrinació amb motiu del centenari del naixement de sant Francesc.
Posteriorment, el convent, en mans privades, es va destinar a farinera i granja. El desús va afavorir el deteriorament del conjunt.
La tradició de sant Francesc fundador
Una tradició situa Francesc d’Assís a Cervera el 1211 i li atribueix la col·locació de la primera pedra. El relat apareix a la crònica de fra Jaume Coll de 1738, que invoca també una butlla d’Alexandre VI de 1496 favorable a la reedificació del convent.
El mateix dossier exposa que aquesta atribució és discutida: diferents autors la van defensar o qüestionar, i mossèn Arques va assenyalar una confusió entre les dates 1226 i 1526 en la lectura d’un document. Per això, la fundació directa pel sant s’ha d’entendre com una tradició, no com un fet històric acreditat.
L’església i el conjunt monàstic
L’església té una sola nau, amb tres trams de volta de creueria, un cor elevat als peus i una capçalera poligonal de cinc trams. Al costat de l’epístola s’obren sis capelles de dimensions desiguals; al de l’evangeli, quatre capelles gòtiques i la de Sant Antoni de Pàdua.
L’absis s’orienta a llevant. El claustre s’adossava a la façana meridional i articulava les dependències del convent, amb l’hort, els conreus i el cementiri. El dossier ofereix fotografies de voltes, claus, escuts, mènsules esculpides i obertures que permeten apreciar la riquesa dels detalls conservats.
La capella de Sant Antoni de Pàdua
Construïda durant el primer terç del segle XVIII, és la capella més gran del temple. Té planta de creu llatina, cúpula i unes dimensions de 15,70 metres de llarg per quatre d’ample. El cambril disposa d’escales a tots dos costats. Havia contingut una imatge de fusta policromada del sant, d’uns 1,40 metres d’alçada i datada a la primera meitat del segle XVI.
La devoció dels veïns, de diversos cerverins i del gremi de paletes va mantenir el vincle amb el temple i va impulsar intervencions per conservar-lo. El dossier documenta la celebració tradicional del 13 de juny, amb missa, esmorzar i altres actes.
Les cròniques devocionals recullen miracles atribuïts al sant: la curació d’una paràlisi del frare Joseph Damasco el 1673 i el relat de dues dones que haurien vist la imatge moure’s i caure sense trencar-se. Són testimonis de la religiositat popular vinculada a la capella.
La recuperació del patrimoni
L’Associació d’Amics de Sant Francesc de Cervera es va constituir l’1 de setembre de 2023 per protegir, donar a conèixer i recuperar l’església, l’entorn i les parts recuperables del conjunt monàstic.
El dossier de la revista Segarra, número 329, de maig de 2024, amb text i fotografies de Ramon M. Xuclà Comas, descriu un projecte de restauració de l’arquitecte Enric Solsona, basat en un estudi històric i arquitectònic. En aquella data assenyalava com a prioritària la coberta de la capella de Sant Antoni, advertia del seu deteriorament i indicava que la imatge del sant ja no hi era.
També relata gestions amb la Direcció General de Patrimoni Cultural, els serveis de Cultura a Lleida, la Paeria i el Bisbat de Solsona, amb participació de Carles Freixes i de membres de l’associació com Ramon Gené. L’objectiu era ajustar el projecte i buscar finançament públic. El document identifica l’església com a propietat de la parròquia de Cervera, dins del Bisbat de Solsona, i planteja possibles usos culturals, museístics i socials compatibles amb el caràcter religiós de l’edifici. Aquestes informacions descriuen la situació i les propostes de maig de 2024.
