Estret, ombrívol i ple de passatges coberts, el Carreró de les Bruixes és un dels espais més singulars del nucli antic de Cervera. Antigament conegut com a carrer de Sant Bernat, discorre paral·lel al carrer Major i combina història urbana, llegendes i figures que evoquen la bruixeria i l’Aquelarre.
Durant el recorregut
Observa els passatges coberts i les figures que apareixen al llarg del carreró. El relat de les bruixes pertany a la llegenda i a l’imaginari festiu; la història urbana i les hipòtesis sobre els calls jueus s’expliquen separadament a continuació.
Un passatge nascut de la vila closa
Als inicis del segle XIII, Cervera era una vila closa: les parets exteriors de les cases, amb poques obertures, contribuïen a defensar el nucli. El carreró ressegueix el traçat allargassat del carrer Major, a la carena de Montseré, però a una cota inferior.
Amb el temps, les balconades i els passos que comunicaven les cases amb els horts van anar cobrint l’espai. Això explica els murs irregulars i els porxos damunt dels quals se situen habitatges amb façana principal al carrer Major. La llum hi arriba a través de patis interiors i escletxes, creant el contrast entre racons foscos i pedres il·luminades que caracteritza el recorregut.
La memòria dels calls jueus
El tríptic relaciona aquest sector amb els dos barris jueus de la Cervera medieval. El call sobirà se situava a l’actual carrer del Call. El més antic, el call jussà, era fora de la vila closa dels segles XII i XIII, molt a prop del carreró o possiblement dins del seu àmbit. Aquesta darrera localització es presenta com una hipòtesi històrica.
La llegenda de les bruixes
Segons la llegenda, les bruixes es reunien aquí les nits de lluna plena per compartir encanteris. Aquest imaginari està vinculat a la festa de l’Aquelarre. El caràcter misteriós del passatge convida a observar-lo com un espai de memòria i de fantasia, distingint el relat llegendari de la història del lloc.
Dues etapes d’intervencions artístiques
Entre 1970 i 1975, el cerverí Jaume Castells hi va elaborar figures com la mà, l’escombra, el niu, el cap de bruixa, el gat negre i el mussol. El pas del temps les ha afectat de manera desigual.
El 2011, Xavier Badia i Bernaus, de La Gàrgola, hi va incorporar tretze figures inspirades en la simbologia de la bruixeria i de l’Aquelarre. El recorregut permet descobrir aquests elements i interpretar-ne els detalls.
Els símbols de la bruixeria
- La bruixa amb el porró. Dibuixada per Bep Dalmases, dona la benvinguda al carreró i representa la bruixa festera vinculada als inicis de l’Aquelarre.
- La mà i la creu. Relacionen la lectura de les mans, o quiromància, amb la feminitat dins de la simbologia esotèrica.
- El sol i la lluna. Expressen la complementarietat del dia i la nit, de la llum i la foscor.
- El calder. Reuneix terra, aigua, foc i aire. Evoca la fertilitat i les pocions i ungüents dels relats de bruixeria.
- El gat negre. És un dels elements antics del carreró i un símbol recurrent de les supersticions.
- Les cartes i el rellotge. El rellotge representa el pas del temps i l’espiral de la constància i la follia. Les busques assenyalen dues cartes del tarot: la Mort del dret, entesa com a canvi, i el Diable del revés, interpretat com a alliberament.
Les figures dedicades a l’Aquelarre
- El cul i la cua. Evoquen el gest irreverent de submissió al Mascle Cabró. El relat popular associa veure l’ull amagat sota la cua amb quedar guarit de tot mal.
- Les maces i el foc. Les maces dels diables recorden tres colles locals que han participat a la festa: La Matraca, Grepp Bruixots i Carranquers.
- La dansa macabra. Bruixes, diables, esquelets i la Dama Hermosa escenifiquen el pas de la joventut a la vellesa i conviden a aprofitar el temps.
- La música i el teatre. Les percussions acompanyen el seguici i els grups musicals animen les places. El teatre articula la cercavila de sortida, la invocació del Mascle Cabró i l’acte final.
- El bestiari festiu. La Polla, el drac Carranco Bilandó, la Tarasca i els gegants representen l’imaginari festiu de Cervera.
- El Mascle Cabró. És el protagonista de la festa: apareix quan se l’invoca al segon acte i es prepara per al desenllaç.
- L’escorreguda i el Foqueral. El tríptic descriu el clímax de la celebració, en què el Mascle Cabró ruixa els participants i els diables tanquen l’acte amb el foc del Foqueral.
Buscar les figures i relacionar-les amb el seu significat és una manera de recórrer el carreró amb calma i descobrir com l’art popular ha incorporat l’imaginari de la festa a l’espai medieval.
