La Universitat és un dels edificis més representatius de Cervera. La seva façana barroca, els tres patis i el paranimf expliquen el paper que la ciutat va tenir en la història de l’ensenyament català durant el segle XVIII i la primera meitat del XIX. L’edifici està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Prepara la visita
La visita guiada dels dissabtes comença a les 11 h a la Universitat. També hi ha itineraris per a grups amb reserva prèvia. Consulta les condicions al bloc d’informació pràctica i confirma el punt de trobada en reservar. Des d’aquesta fitxa també pots explorar el recorregut virtual.
Per què una universitat a Cervera?
La creació de la institució s’emmarca en les conseqüències de la Guerra de Successió. A la mort de Carles II, el 1700, el testament designava Felip d’Anjou com a successor. La disputa internacional entre els partidaris borbònics i els de Carles d’Àustria es va convertir en una guerra que també va dividir la societat catalana. A Cervera hi havia partidaris de tots dos candidats.
Felip V havia fet estada a Cervera i li havia concedit el títol de ciutat el 1702. Acabada la guerra, una població molt afectada pel conflicte va enviar dos representants a la cort per demanar recompenses i privilegis. Entre una trentena de peticions hi havia una universitat com la de Lleida.
La monarquia va concentrar els estudis universitaris catalans en una única seu, dins del seu projecte de centralització. El dossier assenyala que la posició de Cervera respecte de les principals ciutats i l’absència d’una guarnició també en van afavorir l’elecció, més enllà de la fidelitat al rei invocada com a justificació.
De la fundació al trasllat a Barcelona
- 1717: reial decret de creació de la Universitat.
- 1728: primers estatuts.
- 1730: reconeixement dels estudis per la Santa Seu.
- 1765: pèrdua del monopoli dels estudis.
- 1804: finalització de la construcció de l’edifici, segons el dossier.
- 1809–1814: tancament durant la Guerra del Francès.
- 1820–1823: nou període de tancament, vinculat als conflictes polítics del període liberal.
- 1837–1842: procés de retorn dels estudis universitaris a Barcelona.
- 2000: inici de les obres de restauració recollides a la cronologia del dossier.
La institució va patir dificultats econòmiques, l’oposició de Barcelona, que reclamava recuperar els estudis, i els efectes dels conflictes del primer quart del segle XIX. La mateixa configuració de l’edifici el convertia en un punt estratègic de defensa durant les revoltes.
La vida acadèmica
A finals del segle XVIII la Universitat va arribar a tenir prop de dos mil estudiants. Hi hagué etapes de renovació en filosofia i teologia, amb una presència creixent del raonament lògic en l’anàlisi científica.
Entre les figures vinculades a les seves aules, el dossier esmenta Antoni de Martí i Franquès, Torres Amat, Ramon Martí d’Eixalà, Jaume Balmes, Manuel de Cabanyes, Narcís Monturiol, Joan Prim i Antoni Gimbernat. Martí d’Eixalà i Balmes també hi van exercir de professors.
Entre els catedràtics sobresurten Josep Finestres, per la seva contribució als estudis jurídics, i Ramon Llàtzer de Dou, vinculat a les Corts de Cadis i a la difusió del pensament econòmic d’Adam Smith.
Una arquitectura monumental
L’edifici ocupa més d’una hectàrea, amb uns 115 metres de façana i 95 metres de lateral. La planta tancada, els tres patis i les torres dels quatre angles reflecteixen la intervenció d’enginyers militars en el projecte, entre els quals Francesc de Montaigu.
Un fris separa els dos nivells dels murs exteriors: el pis inferior combina plafons i motllures rectes, mentre que el superior presenta grans finestrals. A la façana principal, la portalada està emmarcada per columnes i coronada per la Immaculada, patrona de la institució. Al punt més alt s’alça la corona reial.
Els escuts reial i pontifici situats al costat de la imatge van ser retirats durant la Guerra Civil. A la clau de l’arc d’entrada hi ha una màscara grotesca, relacionada estilísticament amb les gàrgoles que evacuen l’aigua de la coberta.
Els patis i la façana interior
Des del primer pati es veu la cara posterior de l’entrada, de formes corbes i amb un rellotge de sol. Al davant, dues torres bessones emmarquen la façana interior. El timpà, obra de Jaume Padró, representa la Saviesa convidant persones de totes les edats a entrar al seu temple. El balcó destaca pel treball de forja.
La pedra remarca els arcs, les mènsules, les claus i el fris entre plantes. Més endins hi ha els altres dos patis, cadascun amb una cisterna coronada per una petita figura infantil.
El paranimf i el retaule de la Immaculada
Al pis superior, una porta de fusta esculpida amb l’escut reial i una petita Immaculada anuncia l’entrada al paranimf. Jaume Padró va concebre aquest espai com a capella i sala d’actes acadèmics. Els pilars el divideixen en tres naus. Davant de l’altar s’eleva una cúpula sobre petxines, els triangles corbs que sostenen la seva base, amb els quatre evangelistes, els seus símbols i figures d’angelets.
El retaule, de marbre i alabastre, està dedicat a la Immaculada. La serp sota el peu i la mitja lluna formen part d’un programa simbòlic que el dossier relaciona amb el triomf del coneixement sobre la ignorància. Els àngels laterals evoquen la Jerusalem celestial i l’exaltació de la virtut de la Verge, representada damunt d’un conjunt muntanyós.
Als costats de l’altar hi ha els escuts pontifici i reial. Per damunt de les sagristies, els balcons daurats conserven indicis de les antigues gelosies.
